[CRÒNICA] Els 10 punts clau de l’argumentació de l’IPP contra Mas i Boi Ruiz

La iniciativa penal popular (IPP), que és com s’anomena l’acció, ha estat presentada aquest matí a l’auditori de l’Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb l’assistència de més de 400 persones que han omplert el local i una pancarta amb el lema: “Fem salut: Boi i Mas als tribunals”. Al final, i encapçalats per un grup de iaioflautes, han marxat en manifestació fins al Palau de Justícia de Barcelona.“La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” deien al 1976, un grup de savis en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpignan. Aquesta concepció és una afirmació que dona peu i veu, a la nostra lluita. Les persones i organitzacions de tot arreu de Catalunya, presents en moltes de les lluites ciutadanes i cíviques en defensa de la sanitat i la salut pública, ens comprometem a emprendre una Iniciativa Penal Popular que argumentem i defensem en els següents punts:

1.- Es volen fer rics a costa de la nostra salut! Posen el negoci pel damunt de la salut i la sanitat pública.
La crisi que va començar el 2008 s’ha convertit en la gran coartada d’una estafa continuada contra la majoria de la població, i és, de fet, una ofensiva de la lluita de classes que està guanyant una minoria privilegiada. Els diners procedents dels nostres impostos que haurien de garantir els serveis públics bàsics, els drets humans i de ciutadania, són arrabassats pel capital financer, o invertits en projectes contraris als interessos de la població i al medi, o desviats pels corruptes cap als paradisos fiscals. Les necessitats bàsiques de la població queden desateses mentre es perverteix i es privatitza l’ensenyament i la salut públiques, i es deterioren o s’aturen serveis socials bàsics en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, com la RMI i les ajudes a la dependència.

2.- Amb tantes regressions socials en faran perdre la salut. Allò que anomenen retallades són agressions als drets de la ciutadania en tots els àmbits de la vida.
A les retallades i polítiques de contenció de la despesa amb la que volen seguir mantenint i incrementant una distribució de la renda favorable als més poderosos, cal sumar-hi els costos socials de la crisi financera i d’ocupació, i els “plans d’austeritat” que no són altra cosa que un frau i un mecanisme pervers d’increment de l’explotació i pèrdua de drets econòmics i socials, com el dret al treball, l’habitatge, la protecció social. El patiment quotidià de milions de famílies que veuen en perill la seva supervivència són exemples dels estralls aterridors d’aquesta crisi. Els determinants socials de la salut encenen tots els senyals d’alerta mentre es produeixen tancaments dels centres d’atenció i de prestacions, i es cometen agressions premeditades i punibles contra la sanitat pública.

3.- Hi ha responsables polítics i empresarials, amb noms i cognoms, que han de donar la cara davant la ciutadania i davant els Tribunals.

Qui són els responsables? Si els responsables econòmics s’amaguen en l’anonimat o en els noms de grans empreses, els responsables polítics han de donar la cara. Ja n’hi ha prou d’amagar-se darrera “els mercats”. Varen ser escollits per representar els seus nostres interessos, i cap votació massiva amb jocs de majories relatives els excusa per a canvis de fons i sentit en els programes electorals, ni per a ser complaents amb la corrupció, ni accedir a retrocessos del procés civilitzatori que costen sofriments i vides.

4.- És necessari i és legítim que la immensa majoria en defensem. Les persones més fràgils i afeblides son qui reben les pitjors conseqüències.
Qui rep ?? A tot el món occidental, son milions les famílies han perdut la casa o estan en processos de desnonament. Els sistemes de pensions privades de molts països deixen a gent gran a la pobresa, mentre desapareixen els estalvis familiars dels països més colpits per l’estafa de la crisi. La taxa d’atur ha arribat a Espanya al 22,85%, i la de l’atur juvenil supera el 49,6% de la població amb edat inferior als 25 anys. La precarietat en la feina i la vida, les pèrdues de drets laborals, la perversa contraposició d’aquests amb els drets de ciutadania, els intents de culpabilització múltiples sobre les persones –en especial les més desprotegides: malalts i malaltes cròniques, persones amb discapacitats, immigrades, dones, etc., ens porta a qualificar tots aquests comportament com a crims contra la humanitat que mereixen una ampla i decidida Iniciativa Penal Popular contra els responsables polítics directes, en cada ocasió, de cada malifeta. Ens han portat a una societat greument malalta, i han de respondre!

5.- No són retallades. Son violacions dels drets humans i socials, i crims contra la humanitat. Són conscients que amb les seves decisions estan creant patiment i malaltia.
Segons el Tribunal Penal Internacional, crim contra la humanitat és “qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els pateix, comès com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil”. Doncs això és el que estan fent els poders econòmics i polítics: crims contra la humanitat que cal desemmascarar, investigar i obligar a que els culpables siguin apartats de les seves responsabilitats i rendeixin comptes davant dels pobles i la justícia.

6.- Ataquen la sanitat, ataquen les condicions de vida, ataquen les persones, ataquen la societat i el país. I ho fan amb coneixement i impunitat.
La duríssima política contra la sanitat pública del Govern de CiU està buidant el contingut de l’Estat social, lesionant drets fonamentals de la persona, i en concret el de l’assistència sanitària, i tractant als pacients i als professionals sanitaris com si d’una mercaderia es tractés. Menteixen quan afirmen que no es veurà afectada la qualitat de l’atenció, quan ja és escandalosa la pèrdua de llocs de treball del sector i l’augment de les llistes d’espera. El Govern de CiU ataca frontalment el desideràtum del preàmbul constitucional quan propugna “assegurar a tothom una digna qualitat de vida” i vulnera de forma reiterada els drets a la salut proclamats en els articles 43 de la Constitució i 23 de l’Estatut. Ni la crisi ni el dèficit poden justificar la destrucció d’aquest dret sense el qual no és possible garantir el respecte a la “dignitat humana” i el “lliure desenvolupament de la personalitat”.

7.- Fora corruptes i malfactors de la nostra sanitat pública. Cal desmantellar els seus negocis bruts i les seves trames.
Quan la política fonamentada sobre els drets es substitueix per una altra que els corromp i els suplanta per l’ànsia de benefici econòmic, augmenta la desigualtat social i s’afavoreixen tota mena d’exclusions, marginacions i, en definitiva, la pobresa. A Catalunya, les xifres d’atur arriben ja a les 750.000 persones, mentre es redueixen els salaris i es concentra la renda i la riquesa en una fracció de la població molt petita que es la única gran guanyadora d’aquesta crisi. Les expectatives de vida de la immensa majoria de la població disminueixen en relació directe al patiment social i econòmic, a les privacions que s’han de fer front en aquesta crisi que és, en definitiva, la gran estafa contra la immensa majoria de treballadors i treballadores.

8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. Ni un pas enrere ! Sanitat pública, universal equitativa, integral i de qualitat, sense cap nou co/Re/pagament ni tiquet moderador… !! És una conquesta social històrica a la que mai renunciarem.
Els Drets Humans han evolucionat fins incloure els drets econòmics, socials i culturals. La Conferència Mundial de Drets Humans (ONU) celebrada a Viena el 1993 va determinar que: “Tots els drets són universals, individuals i interdependents i estan relacionats entre si. La comunitat internacional ha de tractar els drets humans en forma global i de manera justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant a tots el mateix pes “. També la Constitució espanyola estableix que s’ha de garantir que la llibertat i igualtat siguin “reals i efectives” (art. 9.2), i es pot afirmar que els poders públics no només no poden empitjorar els nivells de satisfacció dels drets socials, sinó que han d’actuar avançant cap a cotes més altes de prestacions. És el que es diu principi de no regressivitat o, millor, de progressivitat, reconegut a escala internacional.

9.- El Govern agredeix els nostres drets, incompleix les lleis i vulnera la dignitat humana.

Tenim molts arguments per denunciar les conseqüències funestes de la seva política.

La nostra Iniciativa Penal Popular, doncs, s’ha de basar en tots els fonaments jurídics anteriors i ha de prendre i adoptar totes les facetes i accions que calguin per a fer prevaldre el dret a la salut. Es basa en les múltiples denúncies, a tots nivells, de que els poders polítics, amb les seves mesures (en les que s’inclou l’aprovació d’uns Pressupostos insuficients per a cobrir les necessitats bàsiques de la població), atempten el dret bàsic a la dignitat humana i vulneren de forma reiterada el dret a la salut.

10.- Volem que la justícia es pronunciï també davant la gravetat d’ aquests fets.
La violació pels poders públics d’aquest dret, en la mesura que constitueix, com a dret propi de la ciutadania, un dret cívic, obliga a plantejar la possibilitat que les decisions polítiques de gravíssimes restriccions sanitàries no només siguin un abús de poder, sinó que presentin una autèntica rellevància penal que es pot perseguir davant els tribunals pels perjudicats i la fiscalia, d’ofici en base a l’art. 542 del Codi Penal que castiga les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin” als ciutadans “l’exercici de drets cívics”, en un precepte que contempla de forma genèrica la violació de drets innominats.

400 persones exigeixen: “Fem salut: Boi i Mas als tribunals”

La mort per aneurisma d’una dona que va deambular 65 hores per quatre hospitals de Catalunya ha deixat de ser un cas particular. Una vintena d’organitzacions i entitats socials de tot Catalunya han presentat un escrit al jutjat que investiga el cas per poder exercir l’acció popular. L’iniciativa penal popular (IPP), que és com s’anomena l’acció, ha estat presentada aquest matí a l’auditori de l’Universitat Pompeu Fabra de Barcelona amb l’assistència de més de 400 persones que han omplert el local i una pancarta amb el lema: “Fem salut: Boi i Mas als tribunals”. Una altra pancarta deia: “No al model de Boí, sí a Boí a la Model”.

#IPPfemsalut Esta crisis no la pagamos, y menos con nuestra salud!

Font: http://noticies.sirius.cat/2012/03/els-10-punts-clau-de-largumentacio-de.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s